Antics sacs de gemecs. Instruments (II)

A part de sacs sencers, o gairebé sencers, es conserven també parts separades de sacs, sobretot gralls. En faig una llista, no exhaustiva.

Gralls

-      Grall de Pere Areny, de principis dels anys 80 del segle XX. Andorrà, feia els gralls sense torn. Col·lecció de Jordi Tomàs, cedit per al Museu Casteller de Valls.
Pere Areny Moliné, el Moixellaire, feia gralls sense torn, manualment. A 90 anys (edat que tenia a principis dels anys 80 del segle XX) encara en feia algun, molt excepcionalment, per encàrrec. Feia els seus gralls a partir d’un model de grall tornejat que li van donar quan va haver de fer de pastor als dotze anys. Emprava eines com la triba, l’aixa i la raspa.

-      Grall de boix de Pere Areny, de principis dels anys 80 del segle XX. Col·lecció de Xavier Bayer.

-      Grall d’Andorra, adquirit per Pere Areny quan era jove. És un grall molt semblant als Reig primitius.

Fotografia de Jordi Tomàs

Pere Areny amb aquest grall a les mans. Fotografia de Jordi Tomàs

-      Grall amb la marca Vinyoles. Col·lecció particular, Barcelona.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció particular, Sitges.

És el grall d’en Tons de Begues. Nicolás Ortiz, graller de Sitges, l’hi va comprar el 1960 i els darrers anys d'activitat com a graller va canviar la gralla per aquest grall. Com que en Tons tenia la particularitat de tocar amb les mans invertides, el seu grall presenta dos últims forats i l’esquerre està molt més gastat que el dret, la qual cosa demostra que en Tons l'usà llargament. La presència d’aquests dos últims forats denota l’antiguitat de la peça.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Està fet de fusta de boix i data de principis del segle XX.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció d'Antonio Martínez, lo Chaparro.

Té un tudell afinador i va ser localitzat el 2007 al Mas de l’Espona, a Torelló. Era utilitzat per Esteve Morera, de 73 anys, que el tocava des dels 8, quan l’hi va comprar el seu avi. El grall està perfecte i se’n conserven dues inxes com noves.

-      Grall adquirit a Reig per Ramon Violant i Simorra el 1945. Col·lecció del Museu Etnològic de Barcelona. Conserva l’inxa.

Fotografia de Jordi Tomàs

-      Grall de tipus Reig, de boix, procedent de Perpinyà i adquirit a uns encants. Col·lecció de Pere Jordà. És molt curt, uns 225 mm de llargada total, i sembla que està afinat en mi amb el la a 404 Hz.

Fotografia de Pere Jordà

-      Grall de boix procedent de Centelles. Col·lecció d’Agustí Reixach.

-      Grall de ginjoler procedent de Vilanova i la Geltrú. Col·lecció de Xavier Orriols.

-      Grall de boix. Fons Amades.

-      Grall de boix. Col·lecció del Museu de la Música de Barcelona (referència núm. 1042).

Construït probablement a la segona meitat del segle XIX, fou donat al Museu el 1972 per A. Martí i Basté. Presenta decoració gravada al torn i té vuit forats oberts i tres més de ressonància. Les mides del grall són: 40 x 293 mm.

-      Grall de procedència desconeguda. Col·lecció de Mariano Trens, de Vilafranca.

Adquirit a un antiquari de Barcelona cap a 1960, per les seves anelles i guarniments metàl·lics possiblement és un dels més antics.

-      Grall conservat a la col·lecció del Musée de la Cornemuse du Massif Central (Vines, Cantoin).

-      Grall que els descendents d’un sacaire no identificat conserven a casa seva, a Guardiola de Font-rubí. Té alguna esquerda.

Fotografia de Jordi Tomàs

-      Grall d’origen penedesenc, més que centenari. Col·lecció d’instruments populars d’Antoni Duran Almirall, el Rayo.

-      Grall procedent d’Ordal, a l’Alt Penedès. Col·lecció particular. Pertanyia al mateix sacaire desconegut que el sac Pedrosa que conserva Jordi Tomàs a la seva col·lecció.

Fotografia de Jordi Tomàs

-      Grall procedent de Fraga, a la Franja. Col·lecció particular. El va fotografiar Jordi Tomàs de la persona que el posseïa, un músic de la Franja amb domicili a Barcelona que tocava el tambor.

Fotografia de Jordi Tomàs

-      Grall de boix procedent de Vilanova de Segrià. Col·lecció particular. Es va salvar d'anar a la brossa.

-      Grall de finals del segle XVIII provinent de Ripoll. Col·lecció de Blas Coscollar.

-      Grall recollit per Artur Blasco a l’acordionista de l’Alt Urgell Esteve Tarrés (Estevet Sastre). El lutier gascó Pierre Rouch l’utilitza com a model per als gralls dels sacs de gemecs que construeix.

Bordons

-      Un bordó de tres peces del poble de Lavern (Subirats, Alt Penedès).

-      Un bordó, el petit, del sac de gemecs de Josep Moliné, Lladons, que conserven els seus descendents, a Lavern (Subirats, Alt Penedès).

-      Un bordó de Reig, de Torelló, recollit al despoblat de Santa Justa, al municipi de Puértolas (Sobrarb, Aragó). La fusta és d’arbre fruiter, potser perera, i conserva els tres cossos, tornejats sòbriament. Les dues parts mòbils tenen amples reforços de coure superposats a l’extrem inferior. El tram mòbil final conserva un tros de pell d’escurçó, diverses reparacions amb filferro i un orifici obert posteriorment sota la copa (forat potser provocat per una inxa simple massa gran). Formava part d’una gaita de boto aragonesa però és pròpiament un bordó de sac de gemecs català, amb totes les característiques del model català. Té la marca de Reig i va pertànyer al gaiter de Santa Justa Juan Puértolas (1856-1929). Els seus instruments (dues gaites de boto) van ser localitzats per una partida de caçadors a les ruïnes de la casa on vivia i actualment es conserven al poble de Binacua, prop de Jaca.

Plànols antics

-      Plànol d’un sac de gemecs (plànol “L’Antique Cornemuse Catalane”), fet per François Vanczak (1908-1988). Pertany a la Casa Pairal-MCATP de Perpinyà. El primer sac de gemecs que va fer el lutier Jordi Aixalà el 1984, a instàncies de Salvador Palomar, seguia aquest plànol.

Altres referències

-      A l’Exposició Iconogràfica sobre la Cornamusa de 1931 es van exposar quatre exemplars de cornamusa: dos etiquetats simplement com a “cornamusa”, un etiquetat com a “petita cornamusa gallega” i l’altre etiquetat com a “gaita gallega”. Les dues “cornamusa” van ser cedides pel Museu de la Ciutadella (actualment Museu d'Història de Barcelona) i per Oleguer Junyent. Queda el dubte de saber de quin tipus concret de cornamusa parlem. Pel que fa a la “petita cornamusa gallega”, va ser cedida per Lluís Millet (l’hi havia regalat Airiños da Miña Terra). La “gaita gallega” pertanyia a l’Institut de Cultura per a la Dona.

Fonts

-      Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.

-      ALÍS RAURICH, Gerard. La cornamusa gòtica a Catalunya. Una aproximació a la cornamusa, a la Catalunya dels segles XIV i XV. Projecte final de carrera. ESMUC. Barcelona. 2012.

-      BAYER, Xavier. “La manxa borrega o sac de gemecs al Penedès”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. Barcelona. 2001.

-      DE LA TORRE, Álvaro. “Gaitas y gaiteros del país de Sobrarbe (II)”. Revista de Folklore, núm. 183. Valladolid. 1996.

-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.

-      DIVERSOS AUTORS. Web http://es.msnusers.com/sacdegemecs/shoebox.msnw. 5.12.2008 [Actualment, inexistent].

-      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.

-      DIVERSOS AUTORS. Exposició d'Oboès Tradicionals. Festival Tradicionàrius. Barcelona. 2012.

-      Informacions orals obtingudes de Pere Jordà i Manaut, Oriol Lluís Gual, Francesc Sans i Bonet i Jordi Tomàs i Cucurull.

-      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.

-      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1991.

-      ­ROUCH, Pierre. Web pròpia d’aquest lutier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.

-      SANS, Cesc. Entrevista al lutier Jordi Aixalà, dins la revista Caramella, núm. XIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2005.

-      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.

-      TOMÀS, Jordi. Web http://www.tinet.org/~jorditom/.

-      Web del catàleg del Museu de la Música de Barcelona. https://cataleg.museumusica.bcn.cat/.

Entrada modificada el 7.2.2024